14 de febrer. Sant Valentí. Dia important per a moltes parelles per demostrar-se el seu amor recíproc. Tot i que no estic gaire a favor d'aquesta celebració, (podríem dir que sóc més de Sant Jordi), ahir vaig decidir unir-me als esdeveniments i dirigir el meu amor cap algú. Com que en moment no tinc parella i es tracta de donar felicitat a una altra persona, finalment vaig trobar el meu objectiu. Vaig destinar el meu amor cap a una noia que vaig conèixer ahir: Louise Sansom.
Pels que no la coneixeu Louise Sansom és membre del grup Anímic i feia temps que patia una maleïda malaltia d'esquena. Aquesta no la deixava fer vida normal, sobretot aquest últim any, i a causa d'això va haver d'operar-se a una clínica privada. El cost va ser de 23.800 €, una bestiesa de diners que molts de nosaltres ens costaria d'assumir en aquest moment. Fent pinya amb la família i el seu grup d'amics van intentar fer recol·lecte i a partir d'aquí va aparèixer la genial idea de muntar un concert benèfic.
El que no s'haurien pensat mai des de bon principi és que acabarien amb un cartell d'aquest nivell. Només cal dir dues paraules: sold out.
El que no s'haurien pensat mai des de bon principi és que acabarien amb un cartell d'aquest nivell. Només cal dir dues paraules: sold out.
A les 21h del vespre, ja estàvem esperant amb candeletes rebre la protagonista totalment recuperada i envoltada d'amics. I així ho va fer, ens ho va mostrar amb un moviment de malucs i un somriure preciós de felicitat. Realment, ens va ensenyar que estava en plena forma cantant noves cançons d'Anímic, darrera la bateria. Un exemple de superació.
La persona que va fer calla i gaudir d'un silenci sepulcral dins la Sala Apolo va ser ella: Sílvia Perez Cruz amb "Corrandes a l'exili", juntament amb Refree, un duet espectacular. Combinació perfecta la de la guitarra elèctrica i la veu de la Sílvia. Aplaudiment màxim.
Sí, sí hi aquí va ser on Louise ens va presentar amb una admiració increïble a l'experiència Sewards. Amb quatre cançons ens va demostrar que es movia per una altra galàxia.
El trio més divertit de la nit va ser Joan Colomo amb els seus dos amics de la infància: amb Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Mau Boada (Espirit), els quals es van dedicar a canviar de posicions sobre l'escenari. Ens van cantar algunes cançons com "El Xiprer" i una nova del Eril.
I per últim, van deixar dos dels grans Mishima-Za. No era el primer cop que veia aquest duet de grups increiblement compatible. Els que vam assistir al concert de Nadal de Mishima al Coliseum, ja sabíem de que anava. Una aposta segura d'èxit. El públic estava com boig esperant aquest moment que marcava el final del concert. Tots ens vam quedar sorpresos quan, a part de cantar el "Qui n'ha begut", van fer un remember amb cançons dels 80 "Every breath you take" i "Boys". Sense paraules.
No podem oblidar tampoc els moments més tendres de la nit amb llagrimeta inclosa. Ferran Palau, membre d'Anímic i home de la Louise, cantant una cançó d'amor dedicada a la seva dona. Però abans de començar ens diu: "Tot i que odio les cançons d'amor, és inevitable fugir d'elles amb una dona com la que tinc". Només per sentir aquelles paraules, ja val la pena celebrar el Sant Valentí.
En resum: Gran concert. Grans músics. Gran dia de Sant Valentí. Gran públic. I per descomptat gran Louise.
*Fotografies: Xavi Torrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada