L'esquena més estimada (Love is back)

14 de febrer. Sant Valentí. Dia important per a moltes parelles per demostrar-se el seu amor recíproc. Tot i que no estic gaire a favor d'aquesta celebració, (podríem dir que sóc més de Sant Jordi), ahir vaig decidir unir-me als esdeveniments i dirigir el meu amor cap algú. Com que en moment no tinc parella i es tracta de donar felicitat a una altra persona, finalment vaig trobar el meu objectiu. Vaig destinar el meu amor cap a una noia que vaig conèixer ahir: Louise Sansom.

Pels que no la coneixeu Louise Sansom és membre del grup Anímic i feia temps que patia una maleïda malaltia d'esquena. Aquesta no la deixava fer vida normal, sobretot aquest últim any, i a causa d'això va haver d'operar-se a una clínica privada. El cost va ser de 23.800 €, una bestiesa de diners que molts de nosaltres ens costaria d'assumir en aquest moment. Fent pinya amb la família i el seu grup d'amics van intentar fer recol·lecte i  a partir d'aquí va aparèixer la genial idea de muntar un concert benèfic.

El que no s'haurien pensat mai des de bon principi és que acabarien amb un cartell d'aquest nivell. Només cal dir dues paraules: sold out.

A les 21h del vespre, ja estàvem esperant amb candeletes rebre la protagonista totalment recuperada i envoltada d'amics. I així ho va fer, ens ho va mostrar amb un moviment de malucs i un somriure preciós de felicitat. Realment, ens va ensenyar que estava en plena forma cantant noves cançons d'Anímic, darrera la bateria. Un exemple de superació.

La persona que va fer calla i gaudir d'un silenci sepulcral dins la Sala Apolo va ser ella: Sílvia Perez Cruz amb "Corrandes a l'exili", juntament amb Refree, un duet espectacular. Combinació perfecta la de la guitarra elèctrica i la veu de la Sílvia. Aplaudiment màxim.

Sí, sí hi aquí va ser on Louise ens va presentar amb una admiració increïble a l'experiència Sewards. Amb quatre cançons ens va demostrar que es movia per una altra galàxia.

El trio més divertit de la nit va ser Joan Colomo amb els seus dos amics de la infància: amb Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Mau Boada (Espirit), els quals es van dedicar a canviar de posicions sobre l'escenari. Ens van cantar algunes cançons com "El Xiprer" i una nova del Eril.

I per últim, van deixar dos dels grans Mishima-Za. No era el primer cop que veia aquest duet de grups increiblement compatible. Els que vam assistir al concert de Nadal de Mishima al Coliseum, ja sabíem de que anava. Una aposta segura d'èxit. El públic estava com boig esperant aquest moment que marcava el final del concert. Tots ens vam quedar sorpresos quan, a part de cantar el "Qui n'ha begut", van fer un remember amb cançons dels 80 "Every breath you take" i "Boys". Sense paraules.

No podem oblidar tampoc els moments més tendres de la nit amb llagrimeta inclosa. Ferran Palau, membre d'Anímic i home de la Louise, cantant una cançó d'amor dedicada a la seva dona. Però abans de començar ens diu: "Tot i que odio les cançons d'amor, és inevitable fugir d'elles amb una dona com la que tinc". Només per sentir aquelles paraules, ja val la pena celebrar el Sant Valentí.

En resum: Gran concert. Grans músics. Gran dia de Sant Valentí. Gran públic. I per descomptat gran Louise.

*Fotografies: Xavi Torrent

Jo MAI MAI he escrit un blog

Sé que vaig tard, però fa dies que tenia ganes de començar amb aquesta entrada el blog. Ara que ja he trobat el temps que necessitava, us parlaré del concert que vaig assistir el divendres 18 de gener. Per mi era una nit especial: a part de ser el meu aniversari, tenia aquells nervis que apareixen quan vas a un lloc nou i estàs encuriosit per saber com anirà. El tema era: concert a la sala Apolo, un cartell que posava Joan Dausà i els tipus d'interès i els tres companys que havia arrossegat fins allà no sabien ni qui era el cantant, ni quin tipus de música tocava, és a dir, com si els hi dic que els he portat a un concert de música heavy metal, que no em van demanar cap més explicació que la del preu de l'entrada. Per tant, podeu observar quin era l'escenari en el qual em trobava. Només creuava els dits pensant "Joan, avui no em fallis!".

Fent cua per poder entrar al local, em vaig quedar bocabadada mirant aquells cartells que posava "entrades exhaurides", i en aquest moment és quan em vaig dir que aquí i avui se'n faria una de bona. Seguidament, pujant les escales i fent-me pas entre la gent per agafar un lloc ample i discret per poder gaudir de l'espectacle, vaig observar que més que espectadors això era una reunió d'amics. El caliu era molt agradable i allà tothom es coneixia.

A les 21'30h, apareix Joan Dausà que es situa davant del piano en posició central amb el seu grup (els tipus d'interès) envoltant-lo. Una de les coses que el caracteritza i que no pot amagar és el seu passat de comunicador/ locutor/ actor. És meravallós com connecta i elogia el públic - segons la meva opinió, de vegades s'accedeix de floretes-, canviant els papers i fent-los a ells protagonistes de tot aquell enrenou. I el més difícil i que obté ràpidament és la resposta agradable del públic cantant cada una de les paraules de cada cançó i alhora fent treure a cadascuna de les noies de la sala un somriure d'orella a orella. Realment, aquesta bona connexió la gent ho agraeix.

Els amics que portava, com us he comentat anteriorment, no sabien qui dimonis era aquest senyor que cantava una famosa cançó del popular joc JO MAI MAI. Doncs, per fer-ho una mica curt, diríem que el Sr. Dausà va engegar aquest projecte el 2010 amb una colla d'amics per realitzar aquest àlbum. Va guanyar el sona 9 per votació popular i això encara el va ajudar a fer el salt per crear el nou àlbum en català el passat 2012.

Després d'aquest petita crònica, puc dir que va ser un bon concert i un bon regal d'aniversari. Si mai teniu l'ocasió de poder-hi anar, jo no dubtaria ni un moment i faria el doble clic que cal per comprar una entrada per internet. Segur que en algun moment del concert alguna de les cançons de desamor que acostuma a cantar et farà remoure el teu interior recordant una paraula, una frase o quelcom que tens gravat dins teu.

P.D. El Joan no em va fallar.

Cançó jo Mai Mai