Jo MAI MAI he escrit un blog

Sé que vaig tard, però fa dies que tenia ganes de començar amb aquesta entrada el blog. Ara que ja he trobat el temps que necessitava, us parlaré del concert que vaig assistir el divendres 18 de gener. Per mi era una nit especial: a part de ser el meu aniversari, tenia aquells nervis que apareixen quan vas a un lloc nou i estàs encuriosit per saber com anirà. El tema era: concert a la sala Apolo, un cartell que posava Joan Dausà i els tipus d'interès i els tres companys que havia arrossegat fins allà no sabien ni qui era el cantant, ni quin tipus de música tocava, és a dir, com si els hi dic que els he portat a un concert de música heavy metal, que no em van demanar cap més explicació que la del preu de l'entrada. Per tant, podeu observar quin era l'escenari en el qual em trobava. Només creuava els dits pensant "Joan, avui no em fallis!".

Fent cua per poder entrar al local, em vaig quedar bocabadada mirant aquells cartells que posava "entrades exhaurides", i en aquest moment és quan em vaig dir que aquí i avui se'n faria una de bona. Seguidament, pujant les escales i fent-me pas entre la gent per agafar un lloc ample i discret per poder gaudir de l'espectacle, vaig observar que més que espectadors això era una reunió d'amics. El caliu era molt agradable i allà tothom es coneixia.

A les 21'30h, apareix Joan Dausà que es situa davant del piano en posició central amb el seu grup (els tipus d'interès) envoltant-lo. Una de les coses que el caracteritza i que no pot amagar és el seu passat de comunicador/ locutor/ actor. És meravallós com connecta i elogia el públic - segons la meva opinió, de vegades s'accedeix de floretes-, canviant els papers i fent-los a ells protagonistes de tot aquell enrenou. I el més difícil i que obté ràpidament és la resposta agradable del públic cantant cada una de les paraules de cada cançó i alhora fent treure a cadascuna de les noies de la sala un somriure d'orella a orella. Realment, aquesta bona connexió la gent ho agraeix.

Els amics que portava, com us he comentat anteriorment, no sabien qui dimonis era aquest senyor que cantava una famosa cançó del popular joc JO MAI MAI. Doncs, per fer-ho una mica curt, diríem que el Sr. Dausà va engegar aquest projecte el 2010 amb una colla d'amics per realitzar aquest àlbum. Va guanyar el sona 9 per votació popular i això encara el va ajudar a fer el salt per crear el nou àlbum en català el passat 2012.

Després d'aquest petita crònica, puc dir que va ser un bon concert i un bon regal d'aniversari. Si mai teniu l'ocasió de poder-hi anar, jo no dubtaria ni un moment i faria el doble clic que cal per comprar una entrada per internet. Segur que en algun moment del concert alguna de les cançons de desamor que acostuma a cantar et farà remoure el teu interior recordant una paraula, una frase o quelcom que tens gravat dins teu.

P.D. El Joan no em va fallar.

Cançó jo Mai Mai