"Realment, ens falta molt per descobrir. Voleu fer-ho amb mi?"

dimarts, 12 de febrer del 2013

Xerrada amb Enric Jové

Abans de res mireu aquest vídeo...


Una campanya tan senzilla com aquesta pot fer miracles. Es tracte d'un simple karaoke amb 13.500 persones concentrades al mig de la famosa plaça de Trafalgar Square de Londres per promocionar una companyia de mòbil. Aquesta vídeo va tenir milions de visites al Youtube. Una bestiesa!

Us preguntareu per què us poso aquest enllaç, no? Tot ve, perquè aquest dijous vaig apuntar-me a una xerrada amb Enric Jové al Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona organitzada pel Club Tr3sc. L'acte consistia en una entrevista en directe amb el famós publicista i director de la seu de Barcelona de l'empresa Maccann Erickson. L'entrevista estava guiada per Miquel Cuaranta i l'acompanyavem amb un tast de vins a mà del Celler Tomàs Cusiné. Per cert, el vi blanc em va agradar força.

Fotografia del Tr3sc
Enric Jové és un cul inquiet: va començar la seva carrera dins al món de la banca, treballant per entitats com la Caixa de Pensions o Banc Sabadell. Això, segurament ha provocat aquest odi cap aquest sector el qual va mostrar amb tota naturalitat. Segons ell, un banc pots treballar un dia de director de màrqueting i l'endemà et poden posar com director de recursos humans, sense cap mena de criteri. Tot i abandonar aquest sector el qual havia dedicat una part de la seva vida, no li ha anat pas malament, ja que es troba en un dels punts més alts del món de la publicitat. La publicitat l'ha ajudat a controlar les seves inquietud diàries començant nous projectes i enfrontant-se a nous reptes.

Realment, per arribar a on està en aquests moments ha de ser un treballador nat i tenir una bona visió de l'èxit. Unes de les frases que va dir i que em va quedar marcada va ser que ell no creu en la famosa dita que dels fracassos se n'aprèn. Segons el seu parer, s'aprèn molts més dels èxits. És una visió molt optimista i positiva en un grups de treball. Tot i això, ens va dir que també havia tingut fracassos. Per exemple, va ser en una campanya en la qual havien de tenir molt èxit de visites per Youtube i d'altres mitjans similars. Van passar completament desapercebuts a causa un noi cordovès que va fer un vídeo casolà just quan tornava de festa, demanant als portés que l'acompanyessin a comprar la roba que s'havia de posar per anar a la discoteca, ja que no el deixaven entrar. Aquest noi amb un vídeo mal fet i una mica graciós va tenir més de 100.000 visites i va revolucionar les xarxes socials durant uns dies. Aquí ens demostra que al món de la publicitat l'única competència és el talent. Una persona amb un vídeo casolà pot fer la competència a tot un grup de creatius i amb gran quantitat de diners invertits. Però prefereixo que el jutgeu vosaltres mateixos:


Un altre exemple com aquest és el noi el que li van trencar la guitarra en un viatge amb avió, i la companyia aèria no li volien pagar la reparació. Per aquesta raó, va fer aquesta cançó, la qual va tenir molta tirada i l'empresa va acabar pagant-li el que demanava:


També vam tocar el tema sobre la importància de l'era digital a totes les empreses. Actualment, l'Enric remarca que existeix una gran dificultat per part de les empreses a integrar adequadament part de les TIC i de treure el màxim profit. Pel que fa als mitjans de comunicació, creu que l'únic que s'ha adaptat força bé a la nova era digital és la radio, per mitjà de la radio per Internet. El cas de la premsa escrita és nefast, ja que tenen un becari escrivint les notícies penjades a la web, que són les que acaben arribant a més gent, i en canvi deixen el bons periodistes i amb experiència per escriure la premsa impresa que potser triga més de 20 hores a arribar a les mans dels lectors. Si no canvia aviat, aquest mitjà es morirà lentament. Portant aquest tema al seu cantó, ens comenta que ell sap que té més mancances en quan a la tecnologia que un noi 20 anys més jove que ell. Per aquesta raó, en el seu despatx elimina barreres jeràrquiques i escolta de la mateixa forma a tothom, fins i tot al becari que acaba d'entrar el qual et pot ajudar a resoldre alguns problemes de forma molt més ràpida.

Tema xarxes socials, pensa que la majoria d'empreses tenen un problema greu i no saben ni com fer-les servir. Només es preocupen de tenir més seguidors que el veí, que en comptes de fixar-se en el contingut que s'hi penja.

Per l'Enric Jové el futur de tot està en les aplicacions dels mòbils. Tothom té mòbil i el porta cada dia a sobre. És l'aparell que està més en contacte amb les persones. Aquí és on les empreses haurien de fixar els seus objectius.

Com a publicista, està a favor d'eslògans que no canviaran mai com el Just do it de Nike, o el Think different de Apple. S'enriu i valora com un fracàs total el llest que va voler canviar un eslògan de la marca Adidas, el famós Imposible is nothing.

Està en contra del anuncis com Envàs on vas, i tots els diners invertits a darrera de una dolenta campanya juntament amb els polítics que hi ha darrera d'aquesta.

Una de les coses que em va sorprendre més i que no em va agradar gaire és com va criticar un dels seus clients davant de tots nosaltres sense pèls a la llengua. En aquest cas parlo de David Bisbal. Ens va explicar una anècdota que va tenir amb ell a Londres al seu concert, deixant-lo en una mala posició i qualificant de dolenta la seva música. No és que jo sigui una fan d'aquest cantant, però em va semblar malament el comportament que va tenir en aquell moment amb un dels seus clients. En el meu cas, mai se m'hagués ocorregut parlar d'aquesta forma amb públic davant de unes 30 persones. Això, va ser l'únic que em va sorprendre en sentit negatiu.

Va ser una bona conferència i interessant. El món de la publicitat sempre m'ha cridat l'atenció, la manera com una simple idea pot arribar a captivar a tanta gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada