El Nom

Qui ho havia de dir que del tòpic tema d'escollir el nom d'un fill se n'escriuria una obra de teatre. Doncs així mateix ho van fer els francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, i seguidament, en Joel Joan, com a director teatral novell, s'ha atrevit a portar-la al Born de Barcelona (Teatre Goya). Aquesta comèdia està adaptada per Jordi Galceran, que tots el coneixereu per la meravellosa comèdia "El mètode Grönholm".

Ja fa temps que em rondava pel cap anar-la a veure. Sí, ho reconec, sóc bastant fan de la feina d'en Joel Joan, tant com actor o com a director. M'encanta el seu estil de pel·lícules i sèries, i sobretot els temes que toca. Malgrat tot, sé de molta gent que no els hi acaba de fer el pes. És d'aquelles coses que dius o t'agrada molt no t'agrada gens. 

I us preguntareu de què va, perquè no es pot arribar gaire lluny només parlant d'un nom. Aquesta també va ser una de les qüestions que em ballava pel cap abans d'entrar a la sala: em picava la curiositat de cap a on l'enfocaria. Us faig un breu resum: S'obra el taló i ens situem al pis d'en Pere (Xavi Mira) i la Isabel (Sandra Monclús) situat al barri més "piji-progre" de la ciutat. Ell és professor d'universitat i ella és professora d'institut, i estan casats amb dos fills. Avui han organitzat un sopar juntament am el Vicenç (Joel Joan) - germà de la Isabel i treballa en el sector immobiliari - i la seva dona que està embarassada. També conviden en Claudi (Lluís Villanueva) millor amic de la Isabel. Tot comença arran de la pregunta més esperada que fa la gent quan algú està esperant un fill. Com es dirà la criatura? Quan descobreixen el nom es comença a escalfar l'ambient, ja que el Pere està totalment en contra. A partir d'aquí, es comencen a treure tots els draps bruts entre ells i a desvetllar tots aquells secrets interiors que no s'havien atrevit a dir mai. La visió de l'espectador va canviant de perspectiva cada moment: és un no parar. 

A part de riure, el qual està assegurat, l'obra et fa ballar el cap amb algunes preguntes interessants: quan un nom és políticament correcte i quan no? Què amaguen els nostres amics de nosaltres? I la nostra parella? Cal dir-nos el què pensem? 

Tots els actors estan molt ben elegits. Per mi els més bons son el Vicenç i el Pere i la seva relació de discussió continua. I del monòleg de la Cuca, la dona del Pere al final, és boníssim.

Cal avisar-vos que d'aquí 4 dies s'acomiaden del teatre on estan establerts en aquests moments i comencen una tour pels teatre de Catalunya durant uns mesos. Així, que afanyeu-vos i aprofiteu l'ocasió que en aquests moments les podeu trobar bé de preu.

Molt recomanable!